Bíblia en Valencià Joan 19

1 Llavors Pilat va fer assotar Jesús.y 2 Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra.z 3 Se li acostaven i li deien:

—Salve, rei dels jueus!

I li pegaven bufetades.

4 Pilat tornà a eixir i els va dir:

—Ara vos el trauré ací fora,a perquè sapieu que no li trobe res per a poder-lo inculpar.

5 Llavors va eixir Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:

—Ací teniu l’home!b

6 Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren:

—Crucifica’l, crucifica’l!

Pilat els diu:

—Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobe res per a poder-lo inculpar.

7 Els jueus li contestaren:

—Nosaltres tenim una Llei, i segons esta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu.c

8 Quan Pilat va sentir estes paraules, va agafar molta por.d 9 Va entrar altra vegada dins del pretori i preguntà a Jesús:

—D’on eres, tu?e

Però Jesús no li tornà resposta. 10 Llavors Pilat li diu:

—¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?

11 Jesús li respongué:

—No tindries cap poder sobre mi si no l’hagueres rebut de dalt.f Per això el qui m’ha entregat a tu ha comés un pecat més gran.g

12 Des d’aleshores, Pilat intentava deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:

—Si deixes lliure este home no et pots dir amic del Cèsar. Tot aquell que es fa rei va en contra del Cèsar.

13 Quan Pilat va sentir estes paraules, dugué Jesús fora i es va asseureh al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata.i 14 Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia.j Pilat diu als jueus:

—Ací teniu el vostre rei.

15 Ells cridaren:

—Fora, fora, crucifica’l!

Pilat els diu:

—¿Al vostre rei, he de crucificar?

Els grans sacerdots respongueren:

—No tenim cap altre rei llevat del Cèsar.k

16 Llavors Pilat els el va entregar perquè fóra crucificat.

Crucifixió de Jesús

(Mt 27,32-44; Mc 15,21-32; Lc 23,26-43)

Prengueren Jesús, 17 i, portant-se ell mateix la creu, va eixir cap al lloc anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. 18 Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. 19 Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» 20 Molts dels jueus el van llegir, perquè el lloc on havia sigut crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. 21 Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat:

—No hi escrigues: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Este va dir: Jo sóc el rei dels jueus.”l

22 Pilat contestà:

—Allò que he escrit, ja està escrit.

23 Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, 24 i es digueren entre ells:

—No l’esgarrem; sortegem-la a veure a qui toca.

S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meua roba.m

Això és el que van fer els soldats.

25 Vora la creu de Jesús hi havia sa mare i la germana de sa mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié sa mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, va dir a la mare:

—Dona, ací tens el teu fill.

27 Després va dir al deixeble:

—Ací tens ta mare.

I d’aleshores ençàn el deixeble la va acollir a sa casa.

Mort de Jesús

(Mt 27,45-56; Mc 15,33-41; Lc 23,44-49)

28 Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplit,o perquè s’acabara de complir l’Escriptura, va dir:

—Tinc set.p

29 Hi havia allà un pitxer ple de vinagre. Van posar a la punta d’un manoll d’hisop una esponja xopada d’aquell vinagre i li la acostaren als llavis.q 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:

—Tot s’ha complit.

Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.r

El costat de Jesús, traspassat

31 Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte,s i encara més quan aquell dissabte era una diada solemníssima.t Per això els jueus van demanar a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i llevaren els seus cossos. 32 Hi anaren els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia sigut crucificat amb Jesús. 33 Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34 però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va eixir sang i aigua.u 35 El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateixv sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu.w 36 En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os.x 37 I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.y

Sepultura de Jesús

(Mt 27,57-61; Mc 15,42-47; Lc 23,50-56)

38 Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus,z va demanar a Pilat l’autorització per a llevar el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va llevar de la creu el cos de Jesús. 39 També hi va anar Nicodem, el qui temps arrere havia visitat Jesús de nit,a i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures.b 40 Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. 41 Hi havia un hort al lloc on havien crucificat Jesús, i dins de l’hort un sepulcre nou, on encara no havia sigut posat ningú. 42 Com que per als jueus era el dia de la preparació,c i el sepulcre es trobava prop, van depositar-hi Jesús.

Joan
<
19
>

y19,1 Lc 23,16 nota u.

z19,2 Lc 23,11. La porpra és el color reial per excel·lència.

a19,4 Vegeu v. 13; 18,29.

b19,5 La humanitat de Jesús es mostra ací en tota la seua nuesa. L’encarnació (1,14) arriba a la seua darrera etapa: la mort. Vegeu 5,12 nota b.

c19,7 5,18 nota h. Vegeu també Lv 24,16. L’acusació contra Jesús és ara la de blasfèmia.

d19,8 O bé: va agafar encara més por.

e19,9 La pregunta és ben important, perquè ultrapassa l’àmbit familiar i es convertix en una qüestió sobre l’origen de Jesús en el sentit més profund del terme. Compareu-ho amb 1,38; 7,11; 9,12.29-30. De fet, Jesús ja havia afirmat: jo no sóc d’este món (8,23). Ara, davant de Pilat, ha dit el mateix de la seua reialesa (18,36).

f19,11 3,27+. L’únic poder absolut és el de Déu. Pilat pot condemnar Jesús perquè Déu ho vol així.

g19,11 Ara l’acusat dóna la sentència.

h19,13 O bé: el va asseure. El verb es pot traduir d’ambdues maneres.

i19,13 El terme grec és Lithòstrotos. Pilat està assegut en el seu seient de jutge, col·locat al pòrtic del pretori davant del pati (l’Empedrat) on hi ha els jueus.

j19,14 Lit.: cap a l’hora sexta. Segons l’Evangeli de Joan, Jesús mor el dia abans de la *Pasqua, l’anomenat «dia de la preparació», que aquell any queia en divendres. La Pasqua, doncs, va caure en dissabte. Vegeu, en canvi, Mt 26,2 nota f.

k19,15 L’afirmació dels grans sacerdots contradiu els sentiments més íntims de la fe i de la pietat jueves. Equival a una *apostasia, ja que reconéixer l’autoritat absoluta del *Cèsar vol dir no acceptar Déu com a únic Senyor. L’evangeli ja havia insinuat esta actitud quan deia que els jueus no coneixen Déu ni fan res per conéixer-lo (5,37; 7,28; 8,19.27.55; 15,21).

l19,21 12,13 nota c.

m19,24 Sl 22,19.

n19,27 Lit.: I des d’aquella hora. El «deixeble estimat» (13,23 nota d) apareix ací com el primer membre de la nova família de Jesús.

o19,28 18,4. Jesús ha tingut sempre la iniciativa en la seua passió i ha complit el manament del Pare (vegeu 13,1 nota j).

p19,28 Sl 22,16.

q19,29 Sl 69,22. El vinagre servia per a calmar la set dels condemnats (vegeu Mt 27,48).

r19,30 Esta expressió indica en primer lloc la mort de Jesús. Però l’evangelista potser vol dir també que Jesús, crucificat i, per això mateix, enlairat, dóna l’Esperit als creients (vegeu 20,22).

s19,31 Dt 21,22-23.

t19,31 Aquell any van coincidir el *dissabte i la festa de *Pasqua (vegeu v. 14 nota j). Ara bé, el dissabte comença el divendres a la posta de sol. Per això calia accelerar el final dels condemnats trencant-los les cames i provocant així la mort per asfíxia. També calia donar-los sepultura.

u19,34 El fet assenyala que Jesús ha mort. Però també és un signe del do de l’*Esperit (vegeu 1Jn 5,6.8). El simbolisme arrela en Jesús crucificat i glorificat: baptisme (aigua) i eucaristia (sang).

v19,35 Pareix que es tracta del mateix deixeble presentat com a autor de l’evangeli, que insistix en la veracitat de les seues paraules. També es pot entendre com una referència a Déu Pare o bé a Jesucrist, que confirmarien el testimoni donat pel deixeble. En este cas, els testimonis serien dos (vegeu 5,31; 8,13).

w19,35 El testimoniatge del deixeble fa present la realitat de Jesús per al lector de l’evangeli. Vegeu 13,23 nota d; 20,31; 21,24.

x19,36 Ex 12,46. En este text del llibre de l’Èxode es tracta de la normativa referent al corder pasqual. En l’evangeli, Jesús és presentat com el nou corder pasqual, mort per donar la vida als hòmens (vegeu Jn 1,29). Vegeu també Nm 9,12; Sl 34,21.

y19,37 Za 12,10; Ap 1,7.

z19,38 7,13+.

a19,39 3,1-2.

b19,39 La lliura romana feia uns 327 g; cent lliures equivalen, doncs, a quasi 33 kg. La mirra és una resina usada per a embalsamar els morts (vegeu Mt 2,11). L’* àloe servix de perfum (vegeu Sl 45,9; Pr 7,17).

c19,42 Vegeu vv. 14.31.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?