Eixos peixos (Lluc 5,1-11)

[Evangeli dg., 7 febrer 2016. 5é durant l’any – Cicle C]

Lluc 5,1-11:

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dos barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i netejaven les xàrcies. Pujà a una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartara un poc de terra, s’assegué i instruïa la gent des de la barca.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
—Tira llac cap a dins i caleu les xàrcies per pescar.
Simó li respongué:
—Mestre, ens hi hem fatigat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teua paraula, calaré les xàrcies.
Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xàrcies se’ls esgarraven. Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vingueren a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dos barques que quasi s’afonaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
—Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
—No tingues por. D’ara en avant seràs pescador d’hòmens.
Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

—Escolta, Lluc…
—Digues.
—He estat llegint un trosset del teu evangeli…
—I què et pareix?
—Mmmmm… que no em convenç… Això va passar de veritat?
—El què?
—La pesca miraculosa.
—En cap lloc he dit que siga una pesca «miraculosa».
—Però… agafar tant de peix, i de dia… no és normal.
—T’has quedat mirant els peixos.
—Què vols dir?
—De tota l’escena que he escrit, t’has quedat mirant els peixos.
—Bé, es el teu text, tu has escrit això dels peixos…
—No, perdona, jo he escrit això de la multitud que escolta Jesús, de l’ensenyament des de la barca, de l’orde de Jesús d’anar a pescar, de la sorpresa de Simó, del reconeixement com a pecador davant de Jesús, de la crida de Jesús a ser «pescadors d’hòmens», de la seua decisió d’abandonar-ho tot i seguir-lo… i de tot això, la cosa més poc important són els peixos!
—Tantes coses hi ha en un text tan xicotet?
—Però, no m’has dit que l’has llegit?
—Bé, potser ho he llegit amb un poc de presses… Però, així i tot, per què has escrit coses que no van passar de veritat?
—Com que no van passar? És cert que Jesús va cridar a Simó i als altres pescadors, és cert que ells ho deixaren tot i el seguiren, és cert que els va encomanar ser «pescadors d’hòmens», és cert que això els va canviar la vida radicalment…
—Ja, però… i els peixos?
—Torna-li amb els peixos! Mira, quan jo vaig sentir per primera vegada este episodi era més breu, el contava un tal Marc, i m’agradava perquè era senzilli directe: «Jesús passa + Jesús crida + ells van». Però vaig pensar que faltava alguna cosa per dir. Simó i els altres pescadors van seguir Jesús perquè trobaren en ell un sentit a les seues vides, perquè va trencar les seues xicotetes expectatives i els va obrir els ulls a una missió molt més gran. Ells descobriren que, al costat de Jesús, eren hòmens menuts, pecadors, plens de defectes, però Jesús els va acceptar tal i com eren i els va voler al seu costat. Tot això passava pels seus cors quan decidiren seguir Jesús. Va ser una decisió que els canvià tota la vida!
—Ara entenc… però, no podies dir-ho d’altra forma? Per exemple, parlant del que sentien i pensaven quan Jesús els va cridar…
—No. En el segle I no es podia. Vosaltres, en el segle XXI, teniu moltes novel·les que conten els sentiments, les emocions i les reflexions internes dels protagonistes, per a vosaltres, això és normal. Però en el segle I no escrivíem així. La gent no haguera entés un relat així. Necessitaven textos concrets, visuals, sorprenents, simbòlics… i per això vaig escriure això de la pesca que omple les xàrcies…
—Els peixos.
—Sí, els peixos.
—I per què peixos?
—Perquè ells eres pescadors. Jesús entra en la seua vida sense que ells s’ho esperen; ells estaven tan tranquils netejant les xàrcies…
—Sí, això ho recorde. Arriba Jesús tan fresc i se’n puja a la barca sense demanar permís.
—Exacte. Jesús arriba a la seua vida concreta, quotidiana, i els «venç» en el seu propi terreny, que és la pesca.
—Els venç?
—Sí. Els supera, els ompli d’un sentit nou, els sobrepassa… Jo, quan vaig escriure això, no sabia que en el segle XXI vos fixaríeu només en els pobres peixos; jo volia que cada u escoltara este text posant, en lloc de la pesca, la seua pròpia vida. Jesús arriba a tu i et demana que treballes per a ell: «Eres pescador?, sigues pescador d’hòmens. Eres escriptor?, jo et faré escriptor per als altres. Eres estudiant?, jo li donaré sentit al teu estudi, si el fas per amor…» La pesca sorprenent era només un símbol per a què cada u es trobara personalment amb Jesús.
—Ja veig. Llavors hem de llegir el teu evangeli pensant què ens diria Jesús a nosaltres.
—Això és el que jo volia, que Jesús vos parle directament al cor, que vos sentiu cridats, animats, estimulats per ell. Seguir-lo és molt exigent, però és apassionant!
—Gràcies per l’explicació!
—De res. Vinga, anem, et convide a una torrada de llisses.
—Peixos de nou!

(Diumenge 5é durant l’any – Cicle C)
(Dibuix: fano)

Deixa un comentari