Salm 18
T’estime, Senyor, força meua
1
Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor. Càntic que va dedicar al Senyor quan l’hagué salvat del poder de tots els seus enemics i de les mans de Saül. David va dir:
2 T’estime, Senyor, força meua!
3 Senyor, eres roca i muralla que m’allibera;
Déu meu, penyal on m’empare,
escut i baluard, força que em salva!
4 Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:
ell em salva dels enemics.
5 M’envoltaven els llaços de la mort,
sentia l’esglai dels torrents de Belial;
6 m’estrenyia la mort amb els seus llaços,
tenia davant de mi els seus paranys.
7 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor,
vaig cridar socors al meu Déu.
Des del seu palau, va escoltar el meu clam,
el meu crit li arribà al cor.
8 Llavors la terra s’estremí i tremolà,
cruixiren els fonaments de les muntanyes,
se somogueren quan ell es va indignar.
9 El seu respir treia glops de fum,
li eixia de la boca un foc devorador,
tot ell llançava brases ardents.
10 Decantà la volta del cel i baixà,
tenia davall dels peus una negra nuvolada.
11 Endut sobre les ales dels vents,
volava amb un querubí per carrossa.
12 L’envoltava un pavelló de fosca,
aigua tenebrosa i espessa nuvolada;
13 els núvols, davant del seu esclat,
es tornaven brases roents i granís.
14 El Senyor, dalt al cel, féu esclatar la tronada,
l’Altíssim féu esclafir la seua veu,
envià granís i brases roents;
15 dispersà els enemics disparant les seues fletxes,
se’n desféu llançant pertot els seus llamps.
16 Llavors va aparéixer el fons del mar,
els fonaments de la terra quedaren descoberts,
quan ressonà la reprensió del Senyor
i la bufada terrible del seu respir.
17 Des de dalt allargà la mà i m’agafà,
i em tragué fora de les aigües abismals;
18 em salvà d’enemics poderosos,
d’adversaris més forts que jo.
19 Un mal dia es plantaren davant de mi,
però el Senyor vingué a sostindre’m;
20 em féu eixir a camp obert,
em salvà perquè m’estimava.
21 El Senyor recompensa la meua innocència,
em premia perquè tinc pures les mans;
22 perquè he guardat els seus camins,
mai no m’he allunyat del meu Déu.
23 Sempre tinc presents els seus preceptes,
mai no em desvie dels seus decrets;
24 em porte amb ell honradament
i em guarde net de tota culpa.
25 Així el Senyor recompensa la meua innocència,
em premia perquè, als seus ulls, les meues mans són pures.
26 Senyor, eres fidel amb qui és fidel,
honrat amb l’home honrat;
27 eres sincer amb el sincer,
però, amb el roín, eres sagaç.
28 Salves el poble humil
i fas abaixar els ulls als superbs.
29 Tu, Senyor, eres llum de la meua llàntia,
claror en les meues nits, Déu meu.
30 Fiant-me de tu, escomet els adversaris,
fiant-me del meu Déu, assalte la muralla.
31 Els camins de Déu són justos,
la paraula del Senyor és de bona llei;
és escut de tot aquell que s’hi empara.
32 Qui és Déu sinó el Senyor?
Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu?
33 És ell qui m’ha armat de valentia
i m’ha mostrat el camí just.
34 Em dóna peus lleugers com els dels cérvols
i em manté invencible dalt dels cims.
35 M’ensinistra les mans a combatre,
i els braços, a tensar la ballesta.
36 Em salves amb el teu escut,
em sosté la teua dreta,
em fa gran el teu favor.
37 Eixamples els camins davall dels meus peus,
i els meus passos no flaquegen.
38 Perseguisc els enemics fins que els atrape,
no torne sense haver-los abatut;
39 els ferisc i no poden alçar-se,
cauen davall dels meus peus.
40 M’has cenyit de valentia per al combat,
doblegues davall de mi els adversaris,
41 fas fugir davant de mi els enemics,
i jo aniquile els qui em detesten.
42 Criden auxili, i ningú no els salva;
clamen al Senyor, i no els respon;
43 els desfaig com la pols al bat del vent,
els trepitge com el fang dels carrers.
44 M’alliberes dels avalots del poble
i em fas sobirà d’altres nacions;
un poble que no coneixia es posa al meu servici.
45 Els estrangers, així que em senten,
se’m sotmeten i m’obeïxen;
46 desorientats i engrillonats,
s’acosten fent passos vacil·lants.
47 Viu el Senyor! Beneït siga el meu penyal,
siga enaltit el Déu que em salva!
48 Déu em concedix de fer justícia
i sotmet els pobles al meu govern.
49 Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics,
em fas triomfar dels qui s’alcen contra mi;
em salves dels hòmens violents.
50 Per això et lloaré entre les nacions,
cantaré al teu nom, Senyor:
51 «Ell dóna grans victòries al seu rei,
es mostra fidel al seu Ungit,
a David i al seu llinatge per sempre.»
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?