Salm 142
El meu crit implora l’ajuda del Senyor
1
Cant del recull de David. Quan era a la cova. Pregària.
2 El meu crit implora l’ajuda del Senyor,
el meu crit suplica al Senyor.
3 Aboque davant d’ell el meu plany,
expose davant d’ell la meua angoixa:
4 «El meu esperit se sent rendit,
però tu saps per on camine;
m’han parat un llaç
a la senda per on passava.
5 Mira al meu costat i ho veuràs:
no hi ha ningú que faça cas de mi,
s’ha fos tota esperança d’escapar-me,
ningú no s’interessa per salvar-me la vida.»
6 Implore ajuda, Senyor, i et dic:
«Tu eres el meu refugi,
la meua heretat en el país de la vida.
7 »Escolta atentament el meu clam,
perquè he quedat del tot desemparat.
Allibera’m dels qui em perseguixen,
hòmens més forts que jo.
8 »Trau-me viu de la presó
i lloaré el teu nom.
Els justos faran corona al voltant meu,
celebrant la mercé que m’hauràs fet.»
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?