Senyor, jo t’invoque, afanya’t a vindre;

així que et cride, escolta el meu clam.

2 Que puge el meu prec davant de tu com l’encens;

que les meues mans alçades siguen com l’ofrena de la vesprada.

3 Posa’m, Senyor, una guarda a la boca,

posa sentinelles a la porta dels meus llavis;

4 no permetes que el meu cor es decante a res de mal,

a cometre cap mena d’injustícia

al costat d’amics de males arts:

no vull compartir els seus menjars seductors.

5 Que el Just, per amor, em colpege i em corregisca,

però que no es desdiga d’haver ungit el meu cap.

Jo seguisc pregant, encara que ells em facen mal.

6 S’han despenyat roca avall els seus jutges,

que havien sentit les meues paraules amables.

7 Com la terra queda oberta quan la llauren,

els seus ossos han quedat escampats

a la boca de la terra dels morts.

8 A tu, Senyor, Déu meu, gire els meus ulls,

en tu em refugie, no em deixes morir.

9 Guarda’m dels qui em paren un llaç,

dels paranys dels qui van amb males arts.

10 Que l’injust caiga en les seues pròpies trampes,

però que jo puga seguir camí enllà.