Feliç el qui ha sigut absolt de la falta

i ha vist que un vel cobria el seu pecat!

2 Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa

i que dins d’ell ja no manté l’engany!

3 Mentre jo callava la culpa,

se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia.

4 Mentre nit i dia la teua mà pesava damunt de mi,

s’eixugava el meu vigor com en les sequeres d’estiu.

5 Però ara reconec el meu pecat,

no t’amague més la meua culpa.

He dit: «Confessaré la meva falta al Senyor.»

I tu m’has perdonat la culpa comesa.

6 Per això et supliquen els fidels a l’hora propícia;

per més que cresquen les aigües, a ells ni els tocaran.

7 En tu he trobat el meu recer,

em guardes del perill.

Fes que ells celebren al meu voltant

que tu, Senyor, m’has salvat.

8 Em dius: «Jo mateix t’instruiré,

t’ensenyaré el camí que has de seguir;

t’aconsellaré, els meus ulls vetlaran per tu.

9 No sigues com el cavall o la mula, que no entenen res

i han d’anar governats amb brides i regnes;

altrament, no t’hi podries acostar.»

10 Els injustos patiran moltes penes,

però l’amor del Senyor envolta els qui confien en ell.

11 Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;

hòmens rectes, aclameu-lo!