2 En tu, Senyor, m’empare,

que mai no em quede confós.

Per la teua bondat, trau-me del perill;

3 escolta’m, no tardes a alliberar-me.

Sigues el meu castell inexpugnable,

la meua roca salvadora.

4 Per a mi eres penyal i plaça forta;

encamina’m, guia’m per amor del teu nom,

5 trau-me del llaç que m’han parat,

eres tu qui em defén.

6 A les teues mans confie el meu esperit;

Senyor, Déu fidel, tu m’has rescatat.

7 Deteste els qui veneren els déus falsos,

pero jo confie tan sols en el Senyor.

8 Amb quin goig celebraré el teu amor!

T’has adonat del meu patiment,

has vist en perill la meua vida

9 i no m’has deixat caure en mans de l’enemic:

és ample el lloc on fas descansar els meus peus.

10 Compadix-te de mi, Senyor,

que l’angoixa m’aclapara.

De tristor se’m consumixen els ulls,

el cor i les entranyes.

11 La meua vida s’esgota en les penes;

els meus anys, en el dolor;

la culpa fa decaure el meu vigor,

se’m consumixen les forces.

12 Sóc la befa de tots els meus enemics;

veïns i coneguts s’esglaien només de veure’m,

fuig de mi el qui em troba pel carrer.

13 S’han oblidat de mi com si fóra mort,

com una ferramenta que no és bona per a res.

14 Sent com molts malparlen,

em veig amenaçat de tots costats;

s’han conjurat contra mi,

han decidit la meua mort.

15 Però jo confie tan sols en tu, Senyor,

et dic: «Eres el meu Déu,

16 tens a les mans el meu destí.»

Allibera’m de la mà dels enemics,

de tots els meus perseguidors.

17 Fes veure al teu servent la llum de la teua mirada,

salva’m per l’amor que em tens.

18 Senyor, jo t’invoque,

que no en tinga un desengany;

però que queden decebuts els injustos

en el silenci de la terra dels morts;

19 que callen per sempre els llavis mentiders,

ells que parlen contra el just amb insolència,

desafiant i menyspreant.

20 Com és, de gran, la felicitat

que has reservat als qui et veneren!

La dónes als qui en tu s’emparen,

i tot el món ho pot veure.

21 Els amagues al recer de la teua mirada,

lluny de les intrigues humanes;

els dónes aixopluc a ta casa,

lluny dels atacs de males llengües.

22 Beneït siga el Senyor.

És admirable l’amor que em té

dins de la ciutat emmurallada.

23 Jo deia, veient-me perdut:

«M’has exclòs de la teua presència.»

Però tu has escoltat la meua súplica

quan implorava el teu auxili.

24 Estimeu el Senyor, tots els qui li sou fidels:

el Senyor guarda els qui creuen en ell,

però dóna als orgullosos una paga severa.

25 Sigueu forts, que el vostre cor no defallisca,

tots els qui espereu en el Senyor!