Escolta, Senyor, una causa justa,

acull el meu plany.

Estigues atent a la meua pregària:

ix de llavis que no enganyen.

2 Sentencia tu mateix la meua causa:

els teus ulls veuran qui té raó.

3 Has vingut de nit a escorcollar el meu cor,

m’has provat al foc i no m’has trobat fals.

La llengua no se me’n va com a tants d’altres,

4 he observat les teues paraules,

m’aparte dels camins del violent.

5 Els meus passos seguixen les teues rutes,

els meus peus s’hi mantenen segurs.

6 T’invoque, Déu meu, i sé que em respons;

estigues atent, escolta les meues paraules.

7 Fes que esclate la teua misericòrdia,

tu que salves dels adversaris

els qui es confien a les teues mans.

8 Guarda’m com la nineta dels ulls,

empara’m a l’ombra de les teues ales,

9 on no m’abaste l’injust que m’assalta,

els enemics mortals que m’envolten.

10 Els seus cors són insensibles,

i els seus llavis, insolents.

11 Se m’acosten, ja m’encerclen,

em miren fixament per tombar-me per terra,

12 com lleons delerosos per la presa,

com lleons emboscats en els matolls.

13 Alça’t, Senyor! Planta’ls cara i doblega’ls!

Que la teua espasa salve de l’injust la meua vida!

14 Que la teua mà, Senyor, em salve dels mortals,

dels qui encara viuen en el món.

Que s’embafen del destí que els reserves,

que els seus fills en queden saciats

i en deixen als seus néts les engrunes.

15 Jo et veuré, perquè la meua causa és justa.

Quan em desvetle, et contemplaré fins a saciar-me’n.