[Evangeli del diumenge, 2n Advent – Cicle A]
Mateu 3,1-12:
Per aquells dies, vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea:
—Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
Es d’ell, que deia el profeta Isaïes:
«Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.”»
Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però, quan va veure que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir:
—Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres.
»Ara, la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llançat al foc. Jo us batege només amb aigua perquè vos convertiu, però, el qui ve després de mi, és més poderós que jo, tan poderós, que no sóc digne ni d’aguantar-li el calcer. Ell vos batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seua era; el seu blat, l’entrarà al graner, però, la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»
Joan Baptista és una figura poderosa i fascinant. És un llamp que travessa la nit fosca, un tro que retrona en el desert. El seu missatge està carregat de força: «Convertiu-vos!», la seua paraula ressona en este diumenge d’advent per a obligar-nos a mirar cap a dins. ¿De què necessite convertir-me?
Els trets que acompanyen el Baptista són estranys per a nosaltres, però molt suggeridors per als que estaven acostumats a sentir l’Antic Testament.
- Joan comença la seua tasca al desert. Quin absurd! No caldria anar a la plaça de la ciutat per a cridar allí la nostra proposta? No seria millor un empori de comunicació? No és veritat que si no et troben en google no existixes? Però si coneixem la història del poble d’Israel la cosa canvia. Déu el va conduir pel desert quan no era més que un grup d’esclaus fugitius, Déu el constituïx com a poble donant-li la Llei en el desert, Déu el guia durant anys de dificultats pel desert. Els profetes, segles després, parlaran del desert com el lloc de l’amor primer, de la joventut de la relació amorosa entre Déu i el seu poble; convidaran fins i tot al poble infidel a tornar al desert per a recuperar la fidelitat. Joan predica en el desert perquè planteja una renovació, un nou naixement, una conversió que toque l’arrel de la persona.
- Joan no vestia a la moda, el seu vestit de pell recorda el gran profeta Elies. El poble esperava el seu retorn com a precursor del Messies, i el mateix Jesús dirà després que «Elies ja ha vingut», referint-se a Joan.
- La seua dieta pintoresca, de llagostes i mel boscana, és la del nòmada, la de qui està de pas, la de qui no està establit, assentat, aburgesat. Era necessari algú així per a sacsar la consciència del poble, per a fer veure la urgència de la conversió, per a exhortar al canvi. Hui també necessitem persones capaces de desclassar-se, d’eixir-se’n de l’estret cercle social en què tots estem ficats i poder veure més enllà, persones que ens amplien els horitzons, que ens criden a esperar el Senyor que ve, que ens estimulen a preparar el seu camí.
Joan té molt d’èxit. Mateu ens conta que acudien a ell tots els habitants de Jerusalem, tota Judea, tota la vall del Jordà… tot el món. La veu que havia començat en el desert és amplificada amb força pel desig de Déu que batega en el poble. Feia segles que no apareixia un autèntic profeta; els moviments que sorgien en l’època solien acabar massacrats pels romans. Joan és un pol d’atracció per les seues paraules, pel seu testimoni, per la urgència del seu missatge.
Amb tota aquella gent acudixen també fariseus i saduceus. Els fariseus insistien tant en el compliment de les lleis concretes que oblidaven els seus fonaments: la justícia davant de l’opressió, la puresa de vida i cor, la humilitat, la senzillesa. Els saduceus eren un grup molt poderós, aliats d’Herodes, dels romans, i de qui fera falta per a conservar el seu estatus. És estrany que acudisquen a vore un home que anuncia el canvi, quan a ells els anava bé el sistema injust establit.
Però Joan Baptista té pèls per totes les bandes menys en la llengua. Els canta les quaranta amb una recriminació que va a allò essencial: «vosaltres també necessiteu la conversió. No vos feu il·lusions pels vostres avantpassats, per la vostra família, per la promesa que Déu va fer a Abraham, pare del poble. Si li doneu l’esquena a Déu i a la seua voluntat, no vos alliberareu del juí». El missatge de Joan recorda la urgència dels antics profetes, però insistix en la proximitat del Regne. «Déu està a les portes, convertiu-vos ja d’una vegada, abans que siga massa tard». Utilitza la imatge de l’arbre talat per no donar bon fruit, la del foc que consumix la llenya inútil, la del baptisme amb Esperit i foc i la del gra que s’aventa per a separar-lo de la palla inservible. Tres vegades s’al·ludix al foc, i totes les imatges parlen de juí, que Déu es va a posar seriós, que arriba l’hora del discerniment.
Jesús, més tard, donarà un missatge més matisat. Per a ell també caldrà esporgar la branca inútil, però no per a arrancar el cep sencer sinó perquè produïsca més fruit (Joan 15,2). També porta un baptisme, però no de foc, sinó d’Esperit i vida. També separarà el blat de la zitzània, però només quan arribe el final dels temps, perquè el juí només li correspon a Déu i no als hòmens (Mateu 13,24-30).
Joan continua sent hui un personatge carregat de sentit. El seu missatge apassionat arriba a nosaltres carregat de frescor i puresa: «No vos acontenteu de viure a mitges, sigueu radicals, aneu a l’arrel i trobareu allí Déu, que ve». El seu crit de conversió té per a nosaltres plena actualitat.
(Diumenge 2n Advent – Cicle A)