[Evangeli del diumenge, 17 durant l’any – Cicle B]

Joan 6,1-15: En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: —¿On comprarem pa perquè puguen menjar tots? Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: —Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascun. Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: —Ací hi ha un xic que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, ¿què és això per a tanta gent? Jesús digué que feren seure a tothom. En aquell lloc hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil hòmens. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet, digué als deixebles: —Recolliu el que ha sobrat, que no es faça malbé. Ho recolliren i, de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi, n’ompliren dotze cistelles. Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: —Segur que aquest home és el Profeta que havia de venir al món. Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.

Els textos de les multiplicacions dels pans i dels peixos en els evangelis ens fascinen i, alhora, ens inquieten. Solem discutir sobre la historicitat o no d’aquells fets, de com és possible, de si les xifres de milers de persones són reals o simbòliques… i així ens perdem potser el més important: Quan Jesús està, sobra per a tots.
En el passatge de Joan trobem una riquesa de personatges i relacions que ens poden il·luminar molt. Per una part està la gent, que ja al principi l’evangelista mira amb desconfiança: El seguia molta gent perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Joan té una mania especial contra aquells que no seguixen Jesús sincerament, sinó per interés. Al final del passatge tot ix a la llum, la gent, fascinada pel miracle de Jesús, vol fer-lo rei. Tots volem un rei que ens done de menjar gratis. Així qualsevol… Al principi la gent el seguix, i al final Jesús ha de fugir. No han entés res.
Els deixebles també són importants en el passatge; i sobre tot ho són perquè ens representen a nosaltres, que volem ser també seguidors de Jesús. La proposta de comprar pa per a tots sorprén a Felip igual que a nosaltres. Jesús ens diu: aneu al món a saciar les múltiples fams que hi ha. I nosaltres el mirem amb la boca oberta i assegurem: És impossible; necessitaríem molts diners, molts esforços, molta gent, molts projectes, molta coordinació, moltes subvencions…
Hi ha un altre personatge, ben entranyable, que no apareix quan Mateu, Marc o Lluc ens conten el mateix relat: el xiquet que porta pans i peixos en la bosseta. Està en el centre del passatge i actua com a fort contrast amb la gent. Ells volen vore miracles, volen omplir-se la panxa i els interessa tindre un rei que done menjar. El xiquet, en canvi, dóna allò que té, que és molt poc, i ho posa en mans de Jesús sense esperar res a canvi.
La lliçó és fàcil d’escriure, però molt difícil de comprendre i de creure: Jesús pot, de veritat, saciar les fams del món, la necessitat de tots, i ens demana que nosaltres col·laborem amb la nostra menudesa i debilitat.
En temps de crisi econòmica, social i ètica, quan tanta gent està passant-ho molt malament, quan tants majors s’han quedat sense treball i tants jóvens no veuen cap futur, pot resultar temerari i simplista llegir en veu alta este text. Però hem de dir que no està proposant solucions miraculoses i fàcils que només atrauen als ignorants. Està donant-nos un missatge molt profund: Només amb l’entrega desinteressada de tots, com va fer Jesús, podrem construir una societat millor.
Jesús pot fer que les nostres capacitats, la nostra força interior tinga tanta intensitat que arribe a resoldre problemes que ens semblen impossibles de superar. I no perquè el nostre talent siga il·limitat, ni perquè hem d’aspirar a ser super-hòmens, com desitjava algun pensador. Som limitats i ho sabem, som xicotets, menuts con el xiquet de l’evangeli. Però Déu pot fer en la nostra vida molt més del que podem imaginar.
El evangelista Joan n’està convençut i ens regala este text per a que fem un discerniment: ¿Volem seguir Jesús per l’interés, com feia la gent, buscant que ell ens resolga els problemes? Llavors perdrem totalment de vista el seu missatge i ens conformarem amb quedar-nos panxacontents. ¿Estem disposats a posar en les seues mans allò que tenim, encara que siga poc, encara que fóra més lògic que ens ho quedàrem per a nosaltres? Si és així, Jesús farà possible que hi haja per a tots, i fins i tot en sobre.