[Evangeli del diumenge, 11 d’octubre 2015]

Marc 10,17-30:

Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà:
—Mestre bo, què he de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
—Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No mates, no cometes adulteri, no robes, no acuses ningú falsament, no faces cap frau, honra el pare i la mare.
Ell li va dir:
—Mestre, tot això ho he complit des de jove.
Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:
—Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i seguix-me.
En sentir estes paraules, va quedar abatut i se n’anà trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al voltant i digué als seus deixebles:
—Que difícil és, per als qui tenen riqueses, entrar al Regne de Déu!
Els deixebles, en sentir estes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
—Fills meus, que difícil és entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passe pel forat d’una agulla que no que un ric entre al Regne de Déu.
Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:
—Si és així, qui pot salvar-se?
Jesús se’ls mirà i digué:
—Als hòmens els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
Llavors Pere li va dir:
—Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.
Jesús digué:
—En veritat vos dic: tot aquell que per mi i per l’evangeli haja deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.

L’evangeli d’este diumenge està ple de suggeriments i estímuls per a la nostra oració i reflexió. Ens fixem ara només en un. La figura de l‘home ric, molt coneguda, porta amagada una càrrega de profunditat que estremix quan es mira de prop: Ens sobren massa coses.
Escric esta constatació des del meu propi context (cultural, social, econòmic) en Europa; encara que també ací hi ha moltes persones que patixen la pobresa i la escassedat, crec que la gran majoria dels que llegim comentaris com este en internet entrem en el perfil: Ens sobren massa coses.
No cal exagerar la lectura ni interpretar-la de forma literal. Jesús no demana a tots els cristians que siguen missioners en terres llunyanes, no demana a tots que abandonen qualsevol projecte anterior per a seguir-lo (encara que sí ho demana a alguns; l’Església tampoc podria passar sense ells). Però sí exigix de tots que posem llum sobre les nostres prioritats. ¿On hem posat la nostra confiança? Hem de fer-nos esta pregunta amb molta honestedat i valentia. Moltes voltes podem fer declaracions d’intencions molt elevades i entregades, però a l’hora de la veritat (quan organitzem el nostre temps, per exemple, i els nostres diners), no dediquem les mateixes proporcions d’esforç que preteníem creure.
La figura de l’home ric ens porta també a una reflexió prèvia: Només s’acosten a Jesús els qui descobrixen que necessiten «alguna cosa» d’ell (encara que no sàpien exactament què és). I descobrixen, també, que eixa cosa no es compra amb diners, ni s’aconseguix amb el que ja tenim. Per tant, eixa cosa no pot ser ni la comoditat, ni el «benestar», ni l’última moda. Eixa cosa tampoc és l’amistat, per exemple, ni l’amor, perquè hi ha molts no creients que viuen les dos coses. Trobar-se amb Jesús ens demana descobrir que en la vida hi ha «alguna cosa més», alguna cosa molt més profunda del que solem viure (vivim tantes voltes «en superfície»), alguna cosa que ens deixa insatisfets, que ens fa vore un cert buit en este món tan ple de contrastos, de bondats i maldats mesclades.
Jesús té respostes més altes, més incisives, té un horitzó més ample des del qual tornar a observar la vida i el món i redescobrir-lo amb altres proporcions, com quan pugem a una muntanya i tornem a mirar el paisatge en què vivim, que hem vist tantes voltes, però que trobem totalment nou davant dels nostres ulls. Jesús observa el món des de l’amor de Déu, sòlidament arrelat en la immensa positivitat de l’amor que es dóna sense condicions. Des d’ací ell pot entregar-se totalment i convidar-nos a nosaltres a esta mateixa entrega. Des d’ací té sentit canviar totes les nostres prioritats, tots els nostres criteris, abandonar tot projecte sense Déu i reprendre’l renovat per la presència de Jesús.

(Diumenge 28 durant l’any – Cicle B)
(Dibuix: fano)