[Evangeli del diumenge, 14 durant l’any – Cicle B]
D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien:
—D’on li ve, tot això? Què és eixa saviesa que ha rebut? I eixos miracles obrats per les seues mans? Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres?
I el rebutjaven. Jesús els digué:
—Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a sa casa.
I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia que no tingueren fe.
Jesús està en Natzaret, ensenyant en la sinagoga, com tenia per costum; qualsevol jueu adult podia llegir les Escriptures i fer el seu comentari davant de l’assemblea reunida. En això no hi ha res de sorprenent. El que admira a la gent són dos coses: La primera és la “saviesa” que Jesús demostra en les seues paraules i que Marc ja ha presentat abans, per exemple, en les paràboles del capítol 4. El segon aspecte que admira són els miracles que els paisans de Jesús han sentit contar. Per això és normal que es pregunten: “D’on trau tot això?” La pregunta per l’origen, pel “d’on”, és la clau de l’evangeli de hui.
En la cultura mediterrània antiga, per a conéixer una persona es devia esbrinar la seua ciutat de procedència i la seua família; amb les dos dades pretenien encasellar i definir què es podia esperar de cada un, fins a on podia arribar en l’escala social, tan jerarquitzada. Per això, els paisans de Jesús, per a intentar contestar a la pregunta “d’on” mencionen la seua professió i la seua família: Jesús és l’artesà-fuster, el fill de Maria, el germà de diverses persones que vivien encara en el mateix poble.
Per a ells Jesús és totalment conegut, creuen poder encasellar-lo segons els seus esquemes previs; Jesús pertany a la seua vida quotidiana, a la seua història recent, havia sigut un d’aquells xicons que rondava pels pujols, que acaçava els gats, que refilava pedres amb els seues amics, que espiava les xicones; havia anat a buscar el pa a casa del forner i per aigua a la font, havia reparat el jou de fusta dels bous d’un veí, havia ajudat a fer la casa d’uns novençans… La conclusió és clara: Déu no pot estar tan a prop. Hagueren preferit una visió celestial, en la qual un home envoltat de llamps les haguera anunciat la salvació. Però el seu compatriota Jesús no podia vindre de Déu i al mateix temps estar tan posat en el fang i la suor del treball quotidià d’un poblet tan insignificant que ni tan sols apareix mencionat en l’Antic Testament.
Els paisans de Jesús han encertat la mitat de la qüestió: la clau està en preguntar-nos “d’on”, Esta és la invitació que Marc ens fa hui. La resposta que ell donarà al final serà il·luminadora: “Verdaderament, este home era Fill de Déu” (Mc 15,39). Resulta que era encertat preguntar-se per la família de Jesús, pel seu origen; però abans d’arribar al “Fill de Déu”, s’ha de començar per “este home”.
Precisament, és en esta vida concreta, en les circumstàncies de cada un, en les suors, dificultats i alegries quotidianes on podrem trobar-nos amb Déu mateix que ve al nostre encontre. No podem exigir-li a Déu que se’ns manifeste segons els clixés que nosaltres ens fabriquem d’ell. Déu és totpoderós, sí, però no amb el sentit de poder-opressió al que estem acostumats, sinó que té tot el poder de fer-se xicotet per amor. Déu és grandiós, sí, però no amb l’enormitat dels palaus dels emperadors, sinó per la grandesa del gest d’amor que quasi passa desapercebut. Déu és savi, sí, però no com els discursos dels catedràtics que han de demostrat quant saben, sinó amb la senzillesa de qui té la resposta breu i justa davant la tristesa de la vida.
En resum, Jesús és el fuster, sí, el fill de Maria, sí, el germà nostre, sí… i també el Fill de Déu omnipotent que ha vingut a compartir la nostra menudesa, perquè només és això el que tenim, i només ací podrem trobar-lo.
(Diumenge 14 – Temps de durant l’any – Cicle B)