a1,1 Gn 1,1; Pr 8,22-26. Vegeu també Sir 24,1-22.
b1,1 Només al final del pròleg es diu clarament que la Paraula és Jesucrist (v. 17). Esta entrada majestuosa, que ens situa al començament, en la proximitat de Déu, s’anirà aclarint al llarg de l’evangeli (3,13; 6,62; 8,58; 17,5.24). Vegeu també 1Jn 1,1-2; Ap 19,13.
c1,3 Lit.: i res del que vingué a existir no hi ha vingut sense ella. Vegeu v. 10. La Paraula té a veure amb la realitat creada. Més encara, és la llum que la il·lumina (vv. 4.9; Gn 1,3). Vegeu Pr 8,22; Sv 9,1; 1Co 8,6; Col 1,16-17; He 1,2-3; Ap 3,14.
d1,4 5,26.
e1,5 12,35. També es pot traduir: no ha sabut comprendre-la (vegeu 3,19). O bé: no ha volgut acceptar-la (vegeu vv. 10-11).
f1,6 És el Baptista: vegeu vv. 15.19-36. Vegeu també Mt 3,1 (= Mc 1,4 = Lc 3,3); Lc 1,13-17.76.
g1,8 Vegeu v. 20.
h1,9 Una altra traducció: Existia la llum verdadera, la que, en vindre al món, il·lumina tots els hòmens. En qualsevol cas, el text afirma que el qui és la llum (8,12+; vegeu també 1Jn 2,8) ve al món i il·lumina tota la humanitat quan s’acosta als hòmens.
i1,10 La paraula món, sobretot en els cc. 13-17 de l’Evangeli segons Joan, assenyala una oposició compacta i radical contra Jesús (vegeu 14,17.19.27; 15,18.19; 16,8.20; 17,9.14.16.25). En este sentit, ni Jesús és del món (8,23) ni els deixebles en són (17,14.16). Però Déu estima el món i li envia el seu Fill (3,16), i també els creients seran enviats al món (17,18).
j1,11 Segons alguns, és una referència a *Israel, el poble que ha refusat el seu *Messies. Segons altres, és una referència al conjunt de la humanitat que, com a tal, no hauria acceptat la Paraula feta home.
k1,12 Lit.: els ha donat poder. Vegeu 11,52; 1Jn 3,1-2; Ga 3,26.
l1,13 Algunes versions antigues tenen el verb en singular i el referixen a Jesucrist, però tots els manuscrits grecs mantenen el plural.
m1,13 3,3.5-6; Jm 1,18; 1Pe 1,23; 1Jn 3,9; 5,18.
n1,14 Rm 1,3; Ga 4,4; Fl 2,7; 1Tm 3,16; He 2,14; Ap 21,3. La paraula carn traduïx el mot grec sarx, que ací significa la condició humana en el seu vessant de feblesa i de limitació. Este és un tema central dels escrits joànics (vegeu 6,53-55; 1Jn 4,2; 2Jn 7).
o1,14 El significat literal del terme grec és ‘plantar una tenda’. És una al·lusió al *temple o tabernacle on Déu es manifesta (Ex 40,34-35; 1Re 8,10-13).
p1,14 El terme glòria accentua el tema de la presència de Déu (vegeu, p. ex., Ex 34,29-35; Is 60,1-2). D’altra banda, este text és un reflex de la fe que professa la comunitat de creients (hem contemplat). Vegeu 2,11; 11,40; 17,22.24.
q1,15 Vegeu vv. 27.30; Mt 3,11 (= Mc 1,7).
r1,16 Col 2,9-10. Conéixer Jesucrist significa rebre en plenitud el do de Déu.
s1,17 7,19; Ex 31,18; 34,28. La contraposició entre Moisés i Jesús apareix en altres llocs de l’Evangeli segons Joan (vegeu sobretot 9,28-29). La superioritat de Jesús és molt clara: 1,45; 5,39.46. Vegeu també Rm 6,14; 10,4.
t1,18 6,46. Compareu-ho amb Ex 33,20. Vegeu també Mt 11,27 (= Lc 10,22); 1Tm 1,17; 6,16; 1Jn 4,12.
u1,19 L’expressió els jueus apareix 67 vegades en l’Evangeli segons Joan. No té un sentit ètnic (el poble jueu com a tal) sinó religiós: són els representants del poble d’Israel que s’oposen a la comunitat joànica i a la seua fe en Jesús. Al mateix temps, però, l’expressió fa referència a l’oposició que Jesús mateix va trobar en els dirigents jueus. El marc de la confrontació és sovint el *temple (vegeu 2,13-22; 5,10-18; 8,13-20; 10,22-39).
v1,20 3,28. El testimoni de Joan (vegeu vv. 6-8.15) s’inscriu en el juí que els jueus inicien des de bon començament contra Jesús. Jesús declararà en este juí i adduirà testimonis en favor de si mateix: 3,11; 5,31-40; 8,13-20. Sobre el testimoni de Jesús, vegeu 3,11 nota s.
w1,21 Mt 11,14 nota x; 17,11-13 (= Mc 9,13).
x1,21 4,19; 6,14; 7,40; 9,17; Dt 18,15.18; Mt 16,14+; Ac 3,22-23; 7,37.
y1,23 Is 40,3; citat també en Mt 3,3 (= Mc 1,3 = Lc 3,4).
z1,25 Mt 21,25 (= Mc 11,30 = Lc 20,4).
a1,27 Mc 1,7 nota h.
b1,28 3,23; 10,40. Esta Betània no s’ha de confondre amb la població del mateix nom que és prop de Jerusalem (vegeu 11,18).
c1,29 Vegeu v. 36; 19,36. Altres preferixen traduir: el qui pren damunt d’ell el pecat del món. Vegeu, però, 1Jn 3,5. El text pareix implicar una referència al servent sofrent d’Is 53,6-7 (vegeu també Jr 11,19; Ac 8,32). D’altra banda, també en 1Co 5,7; 1Pe 1,19; Ap 5,6.12 es parla de Jesucrist com el corder pasqual immolat.
d1,30 Vegeu v. 15.
e1,32 A diferència dels altres evangelistes, Joan no narra el baptisme de Jesús (vegeu Mt 3,13-17 = Mc 1,9-11 = Lc 3,21-22); tan sols hi fa una al·lusió que posa l’accent en l’acció de l’Esperit sobre Jesús: vegeu 3,34; Lc 4,18.
f1,34 O bé, segons alguns manuscrits: l’elegit de Déu. Vegeu v. 49; 11,27. En qualsevol cas, es tracta d’una sorprenent confessió de fe de Joan Baptista que n’anticipa altres, recollides en el decurs de l’evangeli (vegeu 20,30-31). Tot este primer capítol és un reguitzell de declaracions sobre qui és Jesús (vegeu el pròleg i els vv. 41.45.49.51). Vegeu també 4,42; 6,69; 11,27; 16,30; 20,28.
g1,36 Vegeu v. 29+.
h1,39 Lit.: Era aproximadament l’hora desena. Indicacions d’este tipus no són infreqüents en l’Evangeli segons Joan (4,6.52; 19,14).
i1,40 Mt 4,18-20 (= Mc 1,16-18 = Lc 5,1-11).
j1,41 4,25.
k1,42 Mt 10,2 (= Mc 3,16 = Lc 6,14); 16,18. Simó rep el nom de Cefes o Pere, termes que corresponen a l’arameu i al grec, respectivament, i que signifiquen ‘pedra’.
l1,44 12,21. Betsaida estava situada al nord del llac de Galilea, prop de la desembocadura del Jordà en este llac. Tenia una població formada alhora per jueus i no jueus.
m1,45 Dt 18,18; Is 7,14; 9,5-6; Jr 23,5; Ez 34,23; Mt 5,17 nota f; vegeu Jn 5,39.
n1,46 7,41.52.
o1,47 So 3,13.
p1,49 Vegeu v. 34 nota f; 6,69; 11,27; 20,30-31. Vegeu també Mt 14,33 nota k.
q1,49 11,27; 12,13; 20,31. Vegeu també Mt 27,11 nota h.
r1,51 Gn 28,12. La figura del Fill de l’home (vegeu Mt 8,20 nota l) és fonamental per a la fe de la comunitat joànica: remarca alhora el vessant terrenal (el Fill de l’home crucificat i glorificat: 3,14-15; 8,28; 12,32.34; 13,31) i el vessant celestial (el qui ha baixat del cel: 3,13; 6,62). En quant és Fill de l’home, Jesús dóna el pa que alimenta i comunica la vida definitiva (vegeu 6,51-58).
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?