Evangeli segons Joan
Pròleg (1,1-18)
1
Al principiaGn 1,1; Pr 8,22-26. Vegeu també Sir 24,1-22. existia la Paraula.bNomés al final del pròleg es diu clarament que la Paraula és Jesucrist (v. 17). Esta entrada majestuosa, que ens situa al començament, en la proximitat de Déu, s’anirà aclarint al llarg de l’evangeli (3,13; 6,62; 8,58; 17,5.24). Vegeu també 1Jn 1,1-2; Ap 19,13.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
Ella estava amb Déu al principi.
Per ella tot ha vingut a l’existència,
i res del que existix no hi ha vingut sense ella.cLit.: i res del que vingué a existir no hi ha vingut sense ella. Vegeu v. 10. La Paraula té a veure amb la realitat creada. Més encara, és la llum que la il·lumina (vv. 4.9; Gn 1,3). Vegeu Pr 8,22; Sv 9,1; 1Co 8,6; Col 1,16-17; He 1,2-3; Ap 3,14.
En ella hi havia la vida,
i la vida era la llum dels hòmens.d5,26.
La llum resplendix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.e12,35. També es pot traduir: no ha sabut comprendre-la (vegeu 3,19). O bé: no ha volgut acceptar-la (vegeu vv. 10-11).
Déu envià un home que es deia Joan.fÉs el Baptista: vegeu vv. 15.19-36. Vegeu també Mt 3,1 (= Mc 1,4 = Lc 3,3); Lc 1,13-17.76.
Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tots cregueren.
Ell no era la llum,gVegeu v. 20.
venia solament a donar-ne testimoni.
Existia la llum verdadera,
que ve al món
i il·lumina tots els hòmens.hUna altra traducció: Existia la llum verdadera, la que, en vindre al món, il·lumina tots els hòmens. En qualsevol cas, el text afirma que el qui és la llum (8,12+; vegeu també 1Jn 2,8) ve al món i il·lumina tota la humanitat quan s’acosta als hòmens.
10 Era present en el món,
que per ell ha vingut a l’existència,
i el món no l’ha reconegut.iLa paraula món, sobretot en els cc. 13-17 de l’Evangeli segons Joan, assenyala una oposició compacta i radical contra Jesús (vegeu 14,17.19.27; 15,18.19; 16,8.20; 17,9.14.16.25). En este sentit, ni Jesús és del món (8,23) ni els deixebles en són (17,14.16). Però Déu estima el món i li envia el seu Fill (3,16), i també els creients seran enviats al món (17,18).
11 Ha vingut a sa casa,
i els seus no l’han acollit.jSegons alguns, és una referència a *Israel, el poble que ha refusat el seu *Messies. Segons altres, és una referència al conjunt de la humanitat que, com a tal, no hauria acceptat la Paraula feta home.
12 Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha conceditkLit.: els ha donat poder. Vegeu 11,52; 1Jn 3,1-2; Ga 3,26. ser fills de Déu.
13 No han nascutlAlgunes versions antigues tenen el verb en singular i el referixen a Jesucrist, però tots els manuscrits grecs mantenen el plural. per descendència de sang,
ni per desig carnal,
ni per voler humà,
sinó de Déu mateix.m3,3.5-6; Jm 1,18; 1Pe 1,23; 1Jn 3,9; 5,18.
14 La Paraula s’ha fet carnnRm 1,3; Ga 4,4; Fl 2,7; 1Tm 3,16; He 2,14; Ap 21,3. La paraula carn traduïx el mot grec sarx, que ací significa la condició humana en el seu vessant de feblesa i de limitació. Este és un tema central dels escrits joànics (vegeu 6,53-55; 1Jn 4,2; 2Jn 7).
i ha habitatoEl significat literal del terme grec és ‘plantar una tenda’. És una al·lusió al *temple o tabernacle on Déu es manifesta (Ex 40,34-35; 1Re 8,10-13). entre nosaltres,
i hem contemplat la seua glòria,pEl terme glòria accentua el tema de la presència de Déu (vegeu, p. ex., Ex 34,29-35; Is 60,1-2). D’altra banda, este text és un reflex de la fe que professa la comunitat de creients (hem contemplat). Vegeu 2,11; 11,40; 17,22.24.
glòria que té com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
15 Joan dóna testimoni d’ell quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»qVegeu vv. 27.30; Mt 3,11 (= Mc 1,7).
16 De la seua plenitud,
tots nosaltres n’hem rebut
gràcia rere gràcia.rCol 2,9-10. Conéixer Jesucrist significa rebre en plenitud el do de Déu.
17 Perquè la Llei fou donada per Moisés,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.s7,19; Ex 31,18; 34,28. La contraposició entre Moisés i Jesús apareix en altres llocs de l’Evangeli segons Joan (vegeu sobretot 9,28-29). La superioritat de Jesús és molt clara: 1,45; 5,39.46. Vegeu també Rm 6,14; 10,4.
18 A Déu, ningú no l’ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.t6,46. Compareu-ho amb Ex 33,20. Vegeu també Mt 11,27 (= Lc 10,22); 1Tm 1,17; 6,16; 1Jn 4,12.
Senyals i diàlegs (1,19-12,50)
Testimoni de Joan Baptista
(Mt 3,1-12; Mc 1,2-8; Lc 3,15-17)
19 Este és el testimoni que Joan va donar quan els jueusuL’expressió els jueus apareix 67 vegades en l’Evangeli segons Joan. No té un sentit ètnic (el poble jueu com a tal) sinó religiós: són els representants del poble d’Israel que s’oposen a la comunitat joànica i a la seua fe en Jesús. Al mateix temps, però, l’expressió fa referència a l’oposició que Jesús mateix va trobar en els dirigents jueus. El marc de la confrontació és sovint el *temple (vegeu 2,13-22; 5,10-18; 8,13-20; 10,22-39). li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren:
—Qui eres, tu?
20 Ell no es va negar a respondre i confessà clarament:
—Jo no sóc el Messies.v3,28. El testimoni de Joan (vegeu vv. 6-8.15) s’inscriu en el juí que els jueus inicien des de bon començament contra Jesús. Jesús declararà en este juí i adduirà testimonis en favor de si mateix: 3,11; 5,31-40; 8,13-20. Sobre el testimoni de Jesús, vegeu 3,11 nota s.
21 Ells li preguntaren:
—Qui eres, doncs? Elies?wMt 11,14 nota x; 17,11-13 (= Mc 9,13).
Els respon:
—No el sóc.
—Eres el Profeta?x4,19; 6,14; 7,40; 9,17; Dt 18,15.18; Mt 16,14+; Ac 3,22-23; 7,37.
Respongué:
—No.
22 Llavors li digueren:
—Doncs qui eres, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?
23 Ell va declarar:
—Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor.y Is 40,3; citat també en Mt 3,3 (= Mc 1,3 = Lc 3,4). Així ho va dir el profeta Isaïes.
24 Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, 25 li van fer esta altra pregunta:
—Per què bateges, doncs, si no eres el Messies, ni Elies, ni el Profeta?zMt 21,25 (= Mc 11,30 = Lc 20,4).
26 Joan els respongué:
—Jo batege només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, 27 el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.aMc 1,7 nota h.
28 Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.b3,23; 10,40. Esta Betània no s’ha de confondre amb la població del mateix nom que és prop de Jerusalem (vegeu 11,18).
29 L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà:
—Mireu el corder de Déu, el qui lleva el pecat del món!cVegeu v. 36; 19,36. Altres preferixen traduir: el qui pren damunt d’ell el pecat del món. Vegeu, però, 1Jn 3,5. El text pareix implicar una referència al servent sofrent d’Is 53,6-7 (vegeu també Jr 11,19; Ac 8,32). D’altra banda, també en 1Co 5,7; 1Pe 1,19; Ap 5,6.12 es parla de Jesucrist com el corder pasqual immolat. 30 És aquell de qui vaig dir: “Després de mi ve un home que em passa davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.”dVegeu v. 15. 31 Jo no el coneixia; però, si vaig vindre a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestara a Israel.
32 Joan testimonià encara:
—He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell.eA diferència dels altres evangelistes, Joan no narra el baptisme de Jesús (vegeu Mt 3,13-17 = Mc 1,9-11 = Lc 3,21-22); tan sols hi fa una al·lusió que posa l’accent en l’acció de l’Esperit sobre Jesús: vegeu 3,34; Lc 4,18. 33 Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: “Aquell damunt del qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.” 34 Jo ho he vist i done testimoni que este és el Fill de Déu.fO bé, segons alguns manuscrits: l’elegit de Déu. Vegeu v. 49; 11,27. En qualsevol cas, es tracta d’una sorprenent confessió de fe de Joan Baptista que n’anticipa altres, recollides en el decurs de l’evangeli (vegeu 20,30-31). Tot este primer capítol és un reguitzell de declaracions sobre qui és Jesús (vegeu el pròleg i els vv. 41.45.49.51). Vegeu també 4,42; 6,69; 11,27; 16,30; 20,28.
Primers deixebles
35 L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36 i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
—Mireu el corder de Déu!gVegeu v. 29+.
37 Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38 Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
—Què busqueu?
Ells li digueren:
—Rabí —que vol dir «mestre»—, on vius?
39 Els respon:
—Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on vivia i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la vesprada.hLit.: Era aproximadament l’hora desena. Indicacions d’este tipus no són infreqüents en l’Evangeli segons Joan (4,6.52; 19,14).
40 Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere.iMt 4,18-20 (= Mc 1,16-18 = Lc 5,1-11). 41 Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
—Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit».j4,25.
42 I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
—Tu eres Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».kMt 10,2 (= Mc 3,16 = Lc 6,14); 16,18. Simó rep el nom de Cefes o Pere, termes que corresponen a l’arameu i al grec, respectivament, i que signifiquen ‘pedra’.
43 L’endemà, Jesús resolgué eixir cap a Galilea. Troba Felip i li diu:
—Seguix-me.
44 Llavors Felip, que era de Betsaida,l12,21. Betsaida estava situada al nord del llac de Galilea, prop de la desembocadura del Jordà en este llac. Tenia una població formada alhora per jueus i no jueus. el poble d’Andreu i de Pere, 45 va trobar Natanael i li digué:
—Hem trobat aquell de qui van escriure Moisés, en els llibres de la Llei, i també els profetes:mDt 18,18; Is 7,14; 9,5-6; Jr 23,5; Ez 34,23; Mt 5,17 nota f; vegeu Jn 5,39. és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
46 Natanael li replicà:
—De Natzaret en pot eixir res de bo?n7,41.52.
Felip li diu:
—Vine i ho veuràs.
47 Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
—Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.oSo 3,13.
48 Natanael li digué:
—D’on em coneixes?
Jesús li respon:
—Abans que Felip et cridara, t’he vist davall de la figuera.
49 Li diu Natanael:
—Rabí, tu eres el Fill de Déu,pVegeu v. 34 nota f; 6,69; 11,27; 20,30-31. Vegeu també Mt 14,33 nota k. tu eres el Rei d’Israel.q11,27; 12,13; 20,31. Vegeu també Mt 27,11 nota h.
50 Jesús li digué:
—¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist davall de la figuera? Coses més grans veuràs!
51 I va afegir:
—En veritat, en veritat vos ho dic: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.r Gn 28,12. La figura del Fill de l’home (vegeu Mt 8,20 nota l) és fonamental per a la fe de la comunitat joànica: remarca alhora el vessant terrenal (el Fill de l’home crucificat i glorificat: 3,14-15; 8,28; 12,32.34; 13,31) i el vessant celestial (el qui ha baixat del cel: 3,13; 6,62). En quant és Fill de l’home, Jesús dóna el pa que alimenta i comunica la vida definitiva (vegeu 6,51-58).

a1,1 Gn 1,1; Pr 8,22-26. Vegeu també Sir 24,1-22.

b1,1 Només al final del pròleg es diu clarament que la Paraula és Jesucrist (v. 17). Esta entrada majestuosa, que ens situa al començament, en la proximitat de Déu, s’anirà aclarint al llarg de l’evangeli (3,13; 6,62; 8,58; 17,5.24). Vegeu també 1Jn 1,1-2; Ap 19,13.

c1,3 Lit.: i res del que vingué a existir no hi ha vingut sense ella. Vegeu v. 10. La Paraula té a veure amb la realitat creada. Més encara, és la llum que la il·lumina (vv. 4.9; Gn 1,3). Vegeu Pr 8,22; Sv 9,1; 1Co 8,6; Col 1,16-17; He 1,2-3; Ap 3,14.

d1,4 5,26.

e1,5 12,35. També es pot traduir: no ha sabut comprendre-la (vegeu 3,19). O bé: no ha volgut acceptar-la (vegeu vv. 10-11).

f1,6 És el Baptista: vegeu vv. 15.19-36. Vegeu també Mt 3,1 (= Mc 1,4 = Lc 3,3); Lc 1,13-17.76.

g1,8 Vegeu v. 20.

h1,9 Una altra traducció: Existia la llum verdadera, la que, en vindre al món, il·lumina tots els hòmens. En qualsevol cas, el text afirma que el qui és la llum (8,12+; vegeu també 1Jn 2,8) ve al món i il·lumina tota la humanitat quan s’acosta als hòmens.

i1,10 La paraula món, sobretot en els cc. 13-17 de l’Evangeli segons Joan, assenyala una oposició compacta i radical contra Jesús (vegeu 14,17.19.27; 15,18.19; 16,8.20; 17,9.14.16.25). En este sentit, ni Jesús és del món (8,23) ni els deixebles en són (17,14.16). Però Déu estima el món i li envia el seu Fill (3,16), i també els creients seran enviats al món (17,18).

j1,11 Segons alguns, és una referència a *Israel, el poble que ha refusat el seu *Messies. Segons altres, és una referència al conjunt de la humanitat que, com a tal, no hauria acceptat la Paraula feta home.

k1,12 Lit.: els ha donat poder. Vegeu 11,52; 1Jn 3,1-2; Ga 3,26.

l1,13 Algunes versions antigues tenen el verb en singular i el referixen a Jesucrist, però tots els manuscrits grecs mantenen el plural.

m1,13 3,3.5-6; Jm 1,18; 1Pe 1,23; 1Jn 3,9; 5,18.

n1,14 Rm 1,3; Ga 4,4; Fl 2,7; 1Tm 3,16; He 2,14; Ap 21,3. La paraula carn traduïx el mot grec sarx, que ací significa la condició humana en el seu vessant de feblesa i de limitació. Este és un tema central dels escrits joànics (vegeu 6,53-55; 1Jn 4,2; 2Jn 7).

o1,14 El significat literal del terme grec és ‘plantar una tenda’. És una al·lusió al *temple o tabernacle on Déu es manifesta (Ex 40,34-35; 1Re 8,10-13).

p1,14 El terme glòria accentua el tema de la presència de Déu (vegeu, p. ex., Ex 34,29-35; Is 60,1-2). D’altra banda, este text és un reflex de la fe que professa la comunitat de creients (hem contemplat). Vegeu 2,11; 11,40; 17,22.24.

q1,15 Vegeu vv. 27.30; Mt 3,11 (= Mc 1,7).

r1,16 Col 2,9-10. Conéixer Jesucrist significa rebre en plenitud el do de Déu.

s1,17 7,19; Ex 31,18; 34,28. La contraposició entre Moisés i Jesús apareix en altres llocs de l’Evangeli segons Joan (vegeu sobretot 9,28-29). La superioritat de Jesús és molt clara: 1,45; 5,39.46. Vegeu també Rm 6,14; 10,4.

t1,18 6,46. Compareu-ho amb Ex 33,20. Vegeu també Mt 11,27 (= Lc 10,22); 1Tm 1,17; 6,16; 1Jn 4,12.

u1,19 L’expressió els jueus apareix 67 vegades en l’Evangeli segons Joan. No té un sentit ètnic (el poble jueu com a tal) sinó religiós: són els representants del poble d’Israel que s’oposen a la comunitat joànica i a la seua fe en Jesús. Al mateix temps, però, l’expressió fa referència a l’oposició que Jesús mateix va trobar en els dirigents jueus. El marc de la confrontació és sovint el *temple (vegeu 2,13-22; 5,10-18; 8,13-20; 10,22-39).

v1,20 3,28. El testimoni de Joan (vegeu vv. 6-8.15) s’inscriu en el juí que els jueus inicien des de bon començament contra Jesús. Jesús declararà en este juí i adduirà testimonis en favor de si mateix: 3,11; 5,31-40; 8,13-20. Sobre el testimoni de Jesús, vegeu 3,11 nota s.

w1,21 Mt 11,14 nota x; 17,11-13 (= Mc 9,13).

x1,21 4,19; 6,14; 7,40; 9,17; Dt 18,15.18; Mt 16,14+; Ac 3,22-23; 7,37.

y1,23 Is 40,3; citat també en Mt 3,3 (= Mc 1,3 = Lc 3,4).

z1,25 Mt 21,25 (= Mc 11,30 = Lc 20,4).

a1,27 Mc 1,7 nota h.

b1,28 3,23; 10,40. Esta Betània no s’ha de confondre amb la població del mateix nom que és prop de Jerusalem (vegeu 11,18).

c1,29 Vegeu v. 36; 19,36. Altres preferixen traduir: el qui pren damunt d’ell el pecat del món. Vegeu, però, 1Jn 3,5. El text pareix implicar una referència al servent sofrent d’Is 53,6-7 (vegeu també Jr 11,19; Ac 8,32). D’altra banda, també en 1Co 5,7; 1Pe 1,19; Ap 5,6.12 es parla de Jesucrist com el corder pasqual immolat.

d1,30 Vegeu v. 15.

e1,32 A diferència dels altres evangelistes, Joan no narra el baptisme de Jesús (vegeu Mt 3,13-17 = Mc 1,9-11 = Lc 3,21-22); tan sols hi fa una al·lusió que posa l’accent en l’acció de l’Esperit sobre Jesús: vegeu 3,34; Lc 4,18.

f1,34 O bé, segons alguns manuscrits: l’elegit de Déu. Vegeu v. 49; 11,27. En qualsevol cas, es tracta d’una sorprenent confessió de fe de Joan Baptista que n’anticipa altres, recollides en el decurs de l’evangeli (vegeu 20,30-31). Tot este primer capítol és un reguitzell de declaracions sobre qui és Jesús (vegeu el pròleg i els vv. 41.45.49.51). Vegeu també 4,42; 6,69; 11,27; 16,30; 20,28.

g1,36 Vegeu v. 29+.

h1,39 Lit.: Era aproximadament l’hora desena. Indicacions d’este tipus no són infreqüents en l’Evangeli segons Joan (4,6.52; 19,14).

i1,40 Mt 4,18-20 (= Mc 1,16-18 = Lc 5,1-11).

j1,41 4,25.

k1,42 Mt 10,2 (= Mc 3,16 = Lc 6,14); 16,18. Simó rep el nom de Cefes o Pere, termes que corresponen a l’arameu i al grec, respectivament, i que signifiquen ‘pedra’.

l1,44 12,21. Betsaida estava situada al nord del llac de Galilea, prop de la desembocadura del Jordà en este llac. Tenia una població formada alhora per jueus i no jueus.

m1,45 Dt 18,18; Is 7,14; 9,5-6; Jr 23,5; Ez 34,23; Mt 5,17 nota f; vegeu Jn 5,39.

n1,46 7,41.52.

o1,47 So 3,13.

p1,49 Vegeu v. 34 nota f; 6,69; 11,27; 20,30-31. Vegeu també Mt 14,33 nota k.

q1,49 11,27; 12,13; 20,31. Vegeu també Mt 27,11 nota h.

r1,51 Gn 28,12. La figura del Fill de l’home (vegeu Mt 8,20 nota l) és fonamental per a la fe de la comunitat joànica: remarca alhora el vessant terrenal (el Fill de l’home crucificat i glorificat: 3,14-15; 8,28; 12,32.34; 13,31) i el vessant celestial (el qui ha baixat del cel: 3,13; 6,62). En quant és Fill de l’home, Jesús dóna el pa que alimenta i comunica la vida definitiva (vegeu 6,51-58).