[Evangeli dg., 21 febrer 2016. 2n Quaresma – Cicle C]

Lluc 9,28b-36:

Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. Llavors dos hòmens es posaren a conversar amb ell. Eren Moisés i Elies, que es van aparéixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetlar i van veure la glòria de Jesús i els dos hòmens que estaven al seu costat. Quan estos ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
—Mestre, és bo que estiguem ací dalt. Hi farem tres cabanyes: una per a tu, una per a Moisés i una altra per a Elies.
No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins del núvol.
Llavors va eixir del núvol una veu que deia:
—Este és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
Només s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà a soles.
Ells guardaren silenci, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

Alguns passatges de la Bíblia estan plens de simbolisme. Per aquells que no estan acostumats a llegir-la, poden semblar difícils, misteriosos i, fins i tot, massa carregats de fantasia.

L’escena de la transfiguració de Jesús és un d’eixos. Els jueus tenien una forma d’expressar-se carregada de referències a la Bíblia, a Moisés, als profetes, als signes que Déu havia fet en la seua història. Per a ells, ser el poble elegit significava una responsabilitat: conservar amb dedicació i respecte les tradicions que els avantpassats els havien llegat. Llegien sovint la Bíblia, coneixien molts passatges de memòria i captaven en seguida qualsevol insinuació simbòlica que es referia a ella.

Nosaltres, possiblement, tenim altra forma de llegir i de comprendre. Li donem més importància al present i a vegades mirem el passat com llunyà i poc significatiu.

Per això, per a llegir el text de la transfiguració, hem de fer-nos un poc jueus d’aquella època, hem de posar-nos en la pell dels primers que sentiren i transmeteren estos texts.

Lluc li dóna molta importància a la oració; Jesús puja a la muntanya a pregar i, en eixe moment, es manifesta transfigurat als tres deixebles escollits. La muntanya és el lloc de l’encontre amb Déu. No només per als jueus, sinó també en moltes religions primitives. Qui té l’experiència de pujar a peu una muntanya i contemplar el paisatge al voltant pot comprendre per què. Des de dalt les coses es veuen en el seu conjunt, els xicotets obstacles deixen de semblar tan grans, es pot copsar el quadre general.

Els antics s’imaginaven que Déu feia una cosa així; als seus ulls, tot adquirix la justa proporció, es comprén millor què és important i què no, encara que ho semble, es pot divisar l’horitzó que dóna sentit al propi camí, encara que, per baix, la boira ens enganye dient-nos que la senda ha desaparegut.

El simbolisme de la Bíblia pot ser explicat, però això no és prou. El seu impacte és major quan u ha tingut experiència, quan sap què és pujar una muntanya.

Jesús, segons ens conta Lluc, canvia d’aspecte i el seu vestit es torna blanc, lluminós. Moisés i Elies apareixen en la seua glòria. Tot són signes de divinitat. Moisés i Elies són representants de la Bíblia, el missatge que Déu dirigix al seu poble durant tota la seua història. La «glòria» és la forma d’expressar que Déu els ha carregat d’autoritat. Jesús conversa amb ells perquè ve a portar a la plenitud l’Antic Testament, la Paraula de salvació de Déu. En Jesús, totes les esperances i anhels del poble de Déu seran complides de forma definitiva.

El últims signes del núvol i la veu celestial ho confirmen. Déu parla des del cel i reconeix Jesús com el seu Fill, el seu elegit, aquell que els jueus estaven esperant, el Messies que hauria de portar la salvació de Déu al temps final.

Quasi dos mil anys després, ¿este text encara pot dir-nos alguna cosa a nosaltres? Esta és la pregunta més interessant sempre que llegim la Bíblia. Cada u ha de donar la seua resposta perquè Déu vol parlar amb cada u i cada una personalment a través de la seua Paraula. Una bona forma de començar és posar-nos en la pell dels deixebles i tractar d’imaginar quin missatge hi ha en la seua experiència.

En el text de la transfiguració, Pere, Joan i Jaume són escollits per Jesús i portats a la muntanya. Ells són testimonis de la glòria de Jesús però no saben reaccionar bé. Al principi tenen son, estan cansats, i després desitjaran quedar-se dalt la muntanya, on s’està tan bé.

Igualment nosaltres som escollits per Jesús per a acompanyar-lo en moments bons i roïns. Ell ens dóna a voltes etapes de llum, de glòria, on la fe mostra el seu sentit, on la vida ens somriu i donem gràcies a Déu. Altres voltes la foscor i la creu no ens deixen vore bé el camí. En estos moments podem recordar que Jesús continua estant amb nosaltres, el mateix que una vegada ens va mostrar la seua glòria, el que mai ens abandonarà. L’experiència de la transfiguració serà llavors el record que ens pot ajudar a seguir avant.

(Diumenge 2n Quaresma – Cicle C)
(Dibuix: fano)
(Text bíblic de www.laparaula.com/biblia)