Començar és difícil… (Lluc 4,21-30)

[Evangeli dg., 31 gener 2016. Dg. 4t durant l’any, cicle C]

Lluc 4,21-30:

Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà a dir:
—Hui es complix esta escriptura que acabeu d’escoltar.
Tots l’aprovaven i es meravellaven de les paraules plenes de gràcia que eixien de la seua boca. I deien:
—¿No és fill de Josep, este?
Ell els digué:
—Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també ací al teu poble.”
I afegí:
—En veritat vos dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van alçar, el van espentar cap a fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Què li passa pel cap a Lluc quan ens conta el rebuig que Jesús va patir en Natzaret? En altres evangelis, Jesús comença amb gran èxit i després li van posant les coses més difícils, però Lluc preferix presentar, al principi de la predicació de Jesús, el rebuig violent dels seus propis paisans. I això per què?

El conflicte entre Jesús i els del seu poble partix del desig de miracles de la gent: «Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també ací al teu poble.» Però Jesús acaba de manifestar-se com l’enviat de Déu, en qui reposa l’Esperit del Senyor. El text d’Isaïes que acaba de llegir es complix davant dels nassos dels qui l’escolten… i a ells no els interessa!

Per la seua part, Jesús es posa crític i explica que Déu no va escollir el poble d’Israel per entretindre’ls amb miraclets, sinó per manifestar a tots els pobles la seua força i misericòrdia. La viuda de Sarepta que Elies va ajudar i Naaman, a qui Eliseu curà, són dos estrangers que tingueren l’experiència salvadora del Déu d’Israel. Els de Natzaret no tenen eixa visió ampla de Déu que Jesús experimenta. Per a ells, Jesús és simplement «el fill de Josep»; estan tancats en el seu propi món xicotet i confortable i, per això, l’anunci de «l’Any de gràcia del Senyor» no els diu gran cosa.

Lluc no ens conta estes coses per criticar els jueus, sinó perquè observa el mateix problema en la seua comunitat, en la seua Església, en la nostra Església. Estem tan ocupats mirant-nos confortablement el nostre melic, on totes les coses les tenim clares, totes les idees encaixen i totes les explicacions funcionen, que ens perdem les meravelles que Déu està fent fora de les fronteres de la nostra religió.

La cosa més interessant és que Lluc ens conta tot açò com a «Bona Notícia». És a dir, és bo per a nosaltres saber que Jesús va tindre dificultats amb els seus; és motiu d’alegria per a nosaltres que siguem conscients que també el nostre cristianisme viu el rebuig i les dificultats des de dins; és missatge de salvació per a nosaltres confrontar-nos amb l’actitud autosuficient dels de Natzaret i optar, amb l’ajuda de Déu, per no ser com ells.

(Diumenge 4t durant l’any – Cicle C)
(Traducció de www.laparaula.com/biblia)

Una resposta a “Començar és difícil… (Lluc 4,21-30)

Deixa un comentari