Salm 147
Dóna bo de cantar al nostre Déu
Al·leluia!
 
Lloeu el Senyor:
dóna bo de cantar al nostre Déu,
és agradós cantar-li lloances.
 
El Senyor reconstruïx Jerusalem,
congrega els dispersats d’Israel.
Cura els cors desfets
i els embena les ferides.
 
Té comptat el nombre dels estels,
els crida cada un pel seu nom.
És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seua saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts,
però abat els injustos fins a terra.
 
Entoneu accions de gràcies al Senyor,
canteu amb les cítares al nostre Déu.
Ell cobrix el cel de nuvolades,
assegura les pluges a la terra,
fa nàixer l’herba a les muntanyes.
Dóna l’aliment al bestiar
i a les cries dels corbs que li’l reclamen.
 
10 No es complau en la força dels cavalls
ni en els peus lleugers del guerrer.
11 El Senyor es complau en els qui el veneren,
en els qui confien en el seu amor.
 
12 Glorifica el Senyor, Jerusalem;
Sió, canta lloances al teu Déu,
13 que assegura les teues portes
i beneïx dins de tu els teus fills;
14 manté la pau en el teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
 
15 Envia ordes a la terra,
corre de pressa la seua paraula.
16 Tira neu com flocs de llana,
escampa com cendra la rosada blanca.
17 llança el seu gel com molles de pa:
tanta fredor, qui la pot resistir?
18 Envia la seua paraula, i tot es desgela;
fa bufar els seus vents, i l’aigua s’escola.
 
19 Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,
als fills d’Israel, els seus decrets i decisions.
20 No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conéixer les seues decisions.
 
Al·leluia!