1 Vora els rius de Babilònia

ens asséiem i ploràvem

d’enyorança de Sió;

2 teníem penjades les lires

als salzes de dins de la ciutat.

3 Allà volien que cantàrem

els qui ens havien deportat;

allà ens demanaven cants de festa

els qui ens havien entristit:

«Canteu-nos algun càntic de Sió.»

4 ¿Com podíem cantar cants del Senyor

en una terra estrangera?

5 Si mai t’oblidava, Jerusalem,

que caiga en l’oblit la meua dreta.

6 Que se m’enganxe la llengua al paladar

si no guardara el teu record,

si no posara Jerusalem

al capdamunt dels cants de festa.

7 Recorda’t, Senyor, dels fills d’Edom,

del que deien el dia que caigué Jerusalem:

«Arraseu-la, arraseu-la

amb els fonaments i tot!»

8 Babilònia, com seràs devastada!

Feliç el qui et farà

el que tu ens vas fer a nosaltres!

9 Feliç el qui et prendrà les criatures

per esclafar-les a la roca!