1 Quan els fills d’Israel eixiren d’Egipte,

la casa de Jacob, d’aquell poble estranger,

2 la terra de Judà fou el seu santuari,

el país d’Israel, la seua heretat.

3 El mar, en veure’ls, va fugir

i el Jordà se’n tornà riu amunt;

4 les muntanyes saltaren com corders,

i els tossals, com les cries del ramat.

5 Què tenies, mar, que vas fugir,

i tu, Jordà, per a tornar riu amunt?

6 Per què saltàveu, muntanyes, com corders,

i els tossals, com les cries del ramat?

7 Estremix-te, terra, davant del Senyor,

davant del Déu de Jacob,

8 que convertix la roca en estanys,

la pedra dura en dolls d’aigua viva.