1 Déu de justícia, Senyor,

Déu de justícia, resplendix.

2 Alça’t, jutge de la terra,

dóna als orgullosos la paga que es mereixen.

3 Fins quan els malvats, Senyor,

fins quan s’alegraran del seu triomf,

4 i els amics de males arts es vantaran,

proferint paraules insolents?

5 Senyor, trepitgen el teu poble,

oprimixen la teua heretat,

6 maten les viudes i els immigrants,

assassinen els orfes.

7 I diuen: «El Senyor no ho veu,

el Déu de Jacob no ho entén.»

8 Enteneu-ho, els estúpids del poble!

Insensats, no ho voleu comprendre?

9 El qui ha posat l’orella, no hi sentirà?

El qui ha format l’ull, no hi veurà?

10 ¿Podrà callar el qui corregix els pobles

i instruïx els hòmens amb la saviesa?

11 El Senyor coneix els pensaments de l’home

i sap que no s’aguanten més que el fum.

12 Feliç l’home que tu corregixes, Senyor,

que instruïxes amb la llei que has donat;

13 li dónes tranquil·litat els dies de desgràcia,

fins que al malvat li caven la fossa!

14 El Senyor no abandona el seu poble,

no es desentén de la seua heretat:

15 tornaran a ser justes les sentències,

els rectes de cor les aprovaran.

16 Qui s’alça a defendre’m contra els impius?

Qui es posa a favor meu contra els amics de males arts?

17 Si no m’haguera defés el Senyor,

ja em veia habitant en el silenci del sepulcre.

18 Quan m’adone que vacil·la el meu peu,

em sosté el teu amor, Senyor;

19 quan creix el desfici dins de mi,

el teu consol és la meua delícia.

20 ¿T’aliaries amb un tribunal corromput,

que sentencia contra la llei,

21 un tribunal que es conjura contra la vida del just

i condemna a mort l’innocent?

22 El Senyor ha sigut el meu castell;

el meu Déu, la meua roca de refugi.

23 Ha fet caure damunt d’ells els maleficis,

els destruirà amb el mateix mal que tramaven;

el Senyor, el nostre Déu, els destruirà.