2 És bo de lloar el Senyor,

de cantar al teu nom, oh Altíssim,

3 de proclamar al matí el teu amor,

i de nit la teua fidelitat, 4 amb l’arpa de deu cordes i la lira,

als acords d’interludis de cítara.

5 Senyor, quin goig que em donen les teues gestes!

Aclame l’obra de les teues mans.

6 Com són, de grans, Senyor, les teues obres,

els teus designis, com són, de profunds!

7 Els ignorants els desconeixen,

els insensats no arriben a comprendre’ls.

8 Ni que els injustos cresquen com l’herba,

ni que arriben a florir els amics de males arts,

acabaran que no se’n parlarà mai més.

9 Però tu, Senyor, eres excels per sempre!

10 Els teus enemics, Senyor,

els teus enemics desapareixeran,

seran dispersats els amics de males arts.

11 A mi, com als búfals, m’alces el front,

i em perfumes amb oli novell.

12 Puc mirar fixament els meus contraris;

als malvats que s’alcen contra mi,

els sent parlar sense por.

13 Els justos creixeran com les palmeres,

es faran grans com els cedres del Líban;

14 plantats a la casa del Senyor,

creixeran als atris del nostre Déu.

15 Encara donaran fruit a la vellesa,

continuaran plens d’ufana i de vigor,

16 per proclamar que és recte el Senyor, la meua roca,

i que en ell no hi ha injustícia.