Per què t’obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos

i t’indignes amb el ramat que pastures?

2 Recorda’t del poble que en altre temps et vas fer teu,

de la tribu i l’heretat que has redimit,

i de la muntanya de Sió on residies.

3 Dirigix els teus passos,

que ara és una ruïna completa:

els enemics han devastat el santuari.

4 Cridant en el lloc dels teus aplecs;

els teus adversaris hi han hissat els estendards.

5 S’assemblaven als qui branden les destrals

en un bosc impenetrable,

6 quan estellaven amb maces i tascons

totes les motllures i els relleus.

7 Han calat foc al santuari, l’han arrasat,

han profanat el lloc de residència del teu nom.

8 Es deien dins d’ells: «Destruïm-los d’una volta!»

Han cremat en el país els llocs de culte.

9 No veiem les nostres senyeres,

ja no ens queda cap profeta,

i ningú de nosaltres no sap quant durarà.

10 ¿Fins quan, Déu nostre, ens insultarà l’opressor?

¿Gosarà l’adversari menysprear el teu nom per sempre?

11 Per què retires la teua mà

i la mantens inactiva sobre el pit?

12 Però tu, oh Déu, des de sempre eres el meu rei,

victoriós per tota la terra.

13 Vas dividir el mar amb gran poder,

i vas trencar els caps dels monstres marins.

14 Vas esclafar els caps de Leviatan

i convidares a menjar-se’l gent que són feres.

15 Vas obrir fonts i torrents

i vas eixugar rius inestroncables.

16 Teu és el dia, teua és la nit;

vas fixar la lluna i el sol.

17 Vas marcar els límits de la terra;

l’estiu i l’hivern, tu els vas formar.

18 Recorda, Senyor, que l’enemic t’insulta,

que un poble insensat menysprea el teu nom.

19 No dónes la teua tórtora a les feres,

no oblides els teus pobres per sempre.

20 Tin present l’aliança:

les coves del país són caus de violència.

21 Que els oprimits no se’n vagen defraudats,

que els desvalguts i els pobres lloen el teu nom.

22 Alça’t, Déu nostre, a defendre la teua causa!

Recorda que tot el dia t’insulta l’insensat.

23 No oblides la cridadissa dels adversaris,

la revolta incessant dels qui s’alcen contra tu.