2 Que Déu s’alce i els enemics es dispersen,

que fugen davant d’ell els qui el detesten.

3 Esvaïx-los de pressa com el fum,

com la cera que es fon vora el foc;

que davant de Déu no quede rastre dels roïns!

4 Que els justos s’alegren, que exulten,

que davant de Déu boten d’alegria!

5 Canteu al nostre Déu, canteu lloances al seu nom,

deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.

El seu nom és «el Senyor»;

feu festa a la seua presència.

6 Déu és pare dels orfes i defensor de les viudes,

des del lloc sagrat on residix.

7 Déu dóna casa als desemparats,

allibera els captius que vénen enmig de cants,

mentre que els rebels habitaran a la terra àrida.

8 Déu nostre, quan eixies guiant el teu poble,

quan avançaves pel desert,

9 la terra tremolà i el cel fou generós.

Això succeí davant de Déu, al Sinaí,

davant de Déu, el Déu d’Israel.

10 Déu nostre, vas fer caure una pluja abundant

per refer la teua heretat esgotada.

11 Vas allotjar-hi la teua família;

vas preparar la terra per als pobres,

li donares fertilitat, Déu nostre.

12 El Senyor pronuncia un oracle:

«Estols de missatgeres anuncien la victòria.

13 Fugen, fugen els reis dels exèrcits;

les dones a casa repartixen el botí.

14 Mentre jéieu entre els corrals,

les ales de la coloma es cobrien de plata

i l’or refulgia a les seues plomes.»

15 Quan l’Omnipotent dispersà els reis,

nevava a la muntanya de Salmon.

16 Són divines, les muntanyes de Basan;

són escarpades, aquelles muntanyes.

17 Muntanyes escarpades,

per què envegeu la muntanya

que Déu ha escollit per residir-hi?

El Senyor hi habitarà per sempre més.

18 Els carros divins són mils de milers;

enmig d’ells ve el Senyor, glòria santa del Sinaí.

19 Has pujat a les altures,

t’has endut un seguici de captius; has rebut els hòmens en ofrena,

fins i tot els qui es rebelen,

perquè hi facen estada, Senyor Déu.

20 Beneït siga el Senyor dia rere dia;

és ell qui ens duu als braços,

el Déu salvador nostre.

21 Per a nosaltres és el Déu que salva;

és el Senyor Déu qui fa eixir de la mort.

22 Déu partix els caps dels enemics,

esclafa el front del qui s’obstina en la maldat.

23 Diu el Senyor:

«Fins de Basan faré tornar els enemics,

els faré tornar del fons del mar,

24 perquè la seua sang tenyisca els teus peus,

i la llepe la llengua dels teus gossos.»

25 Ja es veuen les processons, Déu meu;

són processons del meu Déu, el meu rei,

dins del santuari.

26 Els cantors obrin el seguici,

el tanquen els músics;

al mig, les donzelles toquen tamborins.

27 I canten: «En dies d’aplec beneïu Déu;

ell és el Senyor des de l’origen d’Israel.»

28 Benjamí, el més menut, obri la marxa;

seguixen, amb els seus batallons, els caps de Judà,

els caps de Zabuló, els caps de Neftalí.

29 El teu Déu referma el teu poder;

el poder, oh Déu, amb què has obrat a favor nostre.

30 Des del teu palau, a Jerusalem,

es veien reis que et porten tributs.

31 Amenaça des d’allí la Fera del Canyar,

el Ramat de Bous amb els Vedells dels Pobles,

que es prosternen amb presents de plata.

Dispersa les nacions que volen la guerra.

32 Que porten d’Egipte robes d’escarlata;

que s’afanye Etiòpia amb obsequis a Déu.

33 Canteu a Déu, reialmes de la terra,

canteu lloances al Senyor.

34 Ell cavalca pel cel més alt i etern,

fa sentir la seua veu, la veu majestuosa.

35 Canteu la majestat de Déu,

la seua grandesa sobre Israel,

la seua majestat dalt dels núvols.

36 Eres temible, Déu nostre, des dels teus llocs sagrats.

Ell és el Déu d’Israel.

Dóna poder i valentia al seu poble.

Beneït siga Déu!