Salm 64
Per al mestre de cor. Salm del recull de David.
 
Escolta, Déu meu, el meu plany,
guarda’m dels enemics que m’amenacen.
Empara’m contra el complot dels roïns,
dels qui van amb males arts i conspiren.
Esmolen la llengua com espases,
llancen com fletxes paraules verinoses;
tiren d’amagat als innocents,
disparen de sobte, no els veu ningú.
S’animen l’un a l’altre a fer mal,
calculen com amagar els seus paranys,
i pensen: «Qui se n’adonarà?»
Tramen maldats dient-se:
«Tot ho hem previst i calculat,
ningú no penetra el cor de l’home.»
Però Déu els dispara una fletxa
i d’improvís queden ferits.
La seua pròpia llengua els ha fet caure;
tot aquell que ho veu es mofa d’ells.
10 Tota la gent se n’admira,
proclamen l’obra de Déu
i ponderen tot el que ha fet.
11 El just celebra el Senyor
i en ell troba refugi;
tots els rectes de cor se’n glorien.