Salm 58
Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David.
 
¿No és cert que, si parleu, calla la justícia?
Vosaltres, hòmens, ¿judiqueu amb rectitud?
Conscientment cometeu injustícies a la terra,
la vostra violència fa pes a la balança.
Els malvats, en nàixer, ja es desvien,
els mentiders s’extravien de menuts,
porten un verí com el verí les serps.
Són com l’àspid sord que es tapa l’orella
per no sentir el cant del bruixot,
que amb el seu art l’encantaria.
Déu meu, trenca’ls les dents a la boca,
trosseja’ls, Senyor, els ullals de lleó.
Que es fonguen com l’aigua que s’escola,
que es perden les fletxes que disparen.
Que siguen com el llimac, que s’arrossega,
o com l’avortó, que no arriba a veure el sol.
10 Que abans no facen mata com els cards,
verds o secs, els agrane l’huracà.
11 El just celebrarà que fas justícia,
es rentarà els peus amb la sang dels malvats.
12 Tot el món dirà: «Realment, hi ha un fruit per al just.
Ben cert, hi ha un Déu que judica a la terra.»