2 Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit,

els nostres pares ens han contat la teua gesta,

acomplida en els seus dies,

obra de la teua mà en temps antics.

3 Amb la teua mà, per implantar-los, desposseïres els nadius,

expulsares pobles per fer-los lloc.

4 No fou amb l’espasa que ocuparen el país,

no fou el seu braç que els donà la victòria;

van ser la teua dreta i el teu braç,

i la llum de la teua mirada,

perquè tu els estimaves.

5 Eres tu, rei meu i Déu meu,

qui decretava les victòries de Jacob.

6 Amb tu envestíem els adversaris,

en el teu nom xafàvem els agressors.

7 Jo no confiava en el meu arc,

la meua espasa no em donava la victòria:

8 tu mateix ens vas salvar dels adversaris

i vas cobrir de confusió els qui ens detesten.

9 Lloàvem Déu tot el dia,

celebrarem per sempre el teu nom.

10 Però ara ens rebutges i humilies,

ja no ixes amb els nostres exèrcits;

11 ens fas retrocedir davant de l’adversari,

el qui ens detesten es carreguen de botí.

12 Ens has fet com corders que han de matar,

ens has dispersat enmig de les nacions.

13 Has venut per no res el teu poble,

ni tan sols n’has discutit el preu.

14 Has fet de nosaltres la injúria dels veïns,

la befa i la burla dels països que ens envolten.

15 La nostra desgràcia és proverbial entre les nacions,

els pobles mouen el cap amb aires de mofa.

16 Tot el dia estic humiliat,

i abaixe els ulls, avergonyit,

17 sentint com m’ultratgen uns blasfems,

veient uns enemics que es revengen.

18 Com és que ens passa tot açò si no t’hem oblidat

ni hem traït la teua aliança?

19 El nostre cor no s’ha fet arrere

ni els nostres passos s’han desviat dels teus camins.

20 Però tu ens esclafes en un cau de xacals

ens cobrixes amb un mantell de tenebra.

21 Si haguérem oblidat el nom del nostre Déu

i estés les mans per invocar-ne un altre,

22 ¿és que Déu no se n’hauria adonat,

ell que coneix els secrets del cor?

23 És per tu que anem morint tot el dia

i ens tenen com corders duts a matar.

24 Desperta’t, Senyor! Per què dorms?

Desvetla’t, no ens rebutges per sempre.

25 Per què ens amagues la mirada

i oblides el dolor que ens oprimix?

26 La nostra gola s’afona a la pols,

el nostre ventre no s’alça de terra.

27 Alça’t, vine a ajudar-nos!

Allibera’ns per l’amor que ens tens!