Salm 39
1
Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David.
2 M’havia dit a mi mateix:
«Guardaré els meus camins
per no pecar amb la llengua;
mantindré tancats els llavis
mentre hi haja un injust davant de mi.»
3 Em tancava, doncs, en el silenci,
callava sense profit;
i el meu turment s’exacerbava,
4 el cor em cremava dins de mi.
Però, després que hi he pensat, s’ha encés un foc
i ha parlat la meua llengua:
5 «Fes-me conéixer, Senyor, la meua fi,
els anys que em queden:
que m’adone com és, de breu, la meua vida.»
6 Els meus anys es mesuren amb pocs pams,
la meua vida, davant de tu, és un no res.
L’home dura tant com un respir,
Pausa
7 va i ve enmig d’ombres;
s’inquieta inútilment,
amuntega i no sap per a qui.
8 I ara, Senyor, quina esperança em queda?
És en tu que pose l’esperança!
9 Allibera’m de totes les faltes,
no m’exposes a les burles dels insensats.
10 Ara guarde silenci. No obriré la boca,
perquè eres tu qui ho fas tot.
11 Desvia de mi els teus colps,
defallisc davall d’una mà tan rigorosa.
12 Tu eduques l’home corregint les seues faltes
i consumixes els seus béns tal com fa l’arna:
l’home no és més que un respir.
Pausa
13 Escolta, Senyor, la meua pregària,
estigues atent al meu crit d’auxili,
no faces el sord als meus plors,
perquè per a tu sóc només un immigrant,
un foraster com els meus pares.
14 Aparta de mi la mirada, que m’asserene,
abans no me’n vagi i ja no siga res.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?