El Senyor m’il·lumina i em salva: qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que protegix la meua vida:

qui em pot espantar?

2 Quan m’envestix la gent malvada

per devorar-me sencer,

són ells, els enemics, els meus rivals,

els qui entropessen i cauen.

3 Ni que acampe contra mi tot un exèrcit,

el meu cor no tindrà por;

per més que em declaren la guerra,

jo em sentiré confiat.

4 Una cosa he demanat al Senyor

i la desitge amb tota l’ànima:

poder viure a la casa del Senyor

tots els dies de la vida,

per fruir-hi de l’encís del Senyor

i vetlar pel seu temple.

5 Ell m’amaga al seu recer el dia de la desgràcia;

m’encobrix al fons de la seua tenda,

em porta dalt la roca inaccessible.

6 I ara alça el meu cap

sobre els enemics que m’envolten;

a casa d’ell oferisc sacrificis,

oferisc sacrificis de victòria,

himnes i càntics en honor del Senyor.

7 Escolta, Senyor, escolta el meu clam,

compadix-te de mi, respon-me.

8 Tu em parles dins del cor i em dius:

«Busqueu la meua mirada!»

Buscar-la és el que vull, Senyor

9 No m’amagues la mirada,

no t’indignes fins a rebutjar el teu servent,

tu que eres la meua ajuda!

No em deixes abandonat,

Déu meu, salvador meu!

10 Si mai m’abandonaren pare i mare,

el Senyor em recolliria.

11 Ensenya’m, Senyor, la teua ruta,

conduïx-me per camins planers.

Tu saps que tinc enemics.

12 No em deixes a mercé dels adversaris.

Es presenten falsos testimonis

que respiren violència.

13 N’estic cert, fruiré en el país de la vida

de la bondat que em té el Senyor.

14 Espera en el Senyor; sigues fort,

que el teu cor no defallisca. Espera en el Senyor.